El treball feminista al sud dels Països Catalans no s'atura amb la manifestació d'aquest 8 de març!
L'Esquerra Independentista de l'Alcoià-Comtat i la de l'Alacantí organitzem aquesta xarrada sobre Dona i Revolució al Kurdistan amb l'Eulàlia Reguan, de la Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd i del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions).
El pròxim divendres 13 de març ens veiem a les 18.30h al Club d'amics de la UNESCO d'Alcoi al Carrer Cid 12.
També el dissabte 14 de març al Casal Popular Tio Cuc d'Alacant al Carrer Sant Leandre 6
3 voltes oprimides, 3 voltes REBELS!
Vos esperem!
L'Esquerra Independentista de l'Alcoià-Comtat i la de l'Alacantí organitzem aquesta xarrada sobre Dona i Revolució al Kurdistan amb l'Eulàlia Reguan, de la Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd i del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions).
El pròxim divendres 13 de març ens veiem a les 18.30h al Club d'amics de la UNESCO d'Alcoi al Carrer Cid 12.
També el dissabte 14 de març al Casal Popular Tio Cuc d'Alacant al Carrer Sant Leandre 6
3 voltes oprimides, 3 voltes REBELS!
Vos esperem!
Què és el Kurdistan ?
El Kurdistan és la nació sense Estat més gran del món en termes demogràfics. Arran de la descolonització del primer terç del segle XX fou esquarterat artificialment entre Iran, Iraq, Turquia, Síria, i , en menor mesura, Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan. La seva població és aproximadament de 40 milions de persones, més de la meitat sota administració turca.
Què hi passa ?
Les poblacions kurdes han matingut una constant resistència a les polítiques assimilacionistes dels quatre grans estats que els han sotmès. Això ha suposat, revoltes, organització popular i la conservació de les seves tradicions.
A Turquia han estat negats: prohibida la seva bandera i fins i tot el seu nom per l’eufemisme “turcs de les muntanyes”. Des de 2009 hi ha un molt limitat reconeixement en aspectes formals. Els partits nacionals kurds han estat prohibit diverses vegades però guanyen les eleccions clarament. També combat una guerrilla des de 1984 a la zona frontera amb Iraq.
A Iraq els kurds es van revoltar ja a la primera guerra del golf (1991) contra el règim de Saddam Hussein. Des de llavors els kurds mantenen una zona autònoma amb govern propi sota protecció internacional. La caiguda del règim (2003) va suposar la fi d’un malson que va incloure matances amb gas de més de 5.000 civils el 1991.
A Iran els kurds són negats absolutament i executats pel govern teocràtic que persegueix tota reivindicació. Diverses vegades els kurds de l’actual Iran han establert estats propis de duració considerable. Des de 2004 alguns kurds han passat a la clandestinitat organitzant una guerrilla.
A Síria s’ha practicat una substitució ètnica afavorint un canvi demogràfic a favor dels àrabs en zones kurdes on hi ha recursos naturals com el petroli. La repressió del govern ha empresonat els activistes kurds. Entre 1965-73 el govern va promoure l’Arab cordon apropant immigrants àrabs a zones kurdes. Els kurds foren desposseïts de propietats i fins i tot el vestit tradicional és prohibit. Aprofitant la guerra civil síria, des de 2012 els kurds han passat a controlar gran part del seu país.
Els kurds a Armènia tenen certs drets culturals, els de Georgia foren perseguits per Stalin i els d’Azerbaidjan són oficialment cada cop menys. El motiu, segons els kurds d’Azerbaidjan, és que el govern azerí només reconeix un 5 % de la població kurda real.
Violència
Cap dels Estats on viuen els kurds reconeix el seu dret a l’autodeterminació. Així mateix els reprimeixen amb violència entre la indiferència internacional; per això una dita kurda afirma que “els kurds només tenen com a amics les muntanyes”.
La solidaritat Internacional
Els kurds exiliats (Alemanya, França...) i persones solidàries han organitzat diferents iniciatives a favor del Kurdistan. Aquestes eines han estat vitals per aconseguir la intervenció internacional a Iraq el 1991 o que Turquia hagués d’afrontar les preguntes de la comunitat internacional sobre la repressió exercida sobre els kurds. Així cal destacar la campanya internacional ‘Peace for Kurdistan’ endegada el 1994 per diverses personalitats britàniques com Lord Avebury, Lord Rea, diputats i eurodiputats o el pensador Noam Chomsky.
Comitè Català de Solidaritat amb Kurdistan
La creació d’un Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan (Desteya Katalan ji bo Piştgiriya Kurdistanê) és la lògica expressió de la solidaritat del nostre poble amb aquesta nació asiàtica. El comitè és una mostra que el poble català no vol la independència només per motius econòmics com argumenta part de la premsa internacional sinó per què creu fermament en la llibertat i solidaritat entre pobles. Han existit diverses iniciatives similars les dues darreres dècades sense la continuïtat necessària.
El Kurdistan és la nació sense Estat més gran del món en termes demogràfics. Arran de la descolonització del primer terç del segle XX fou esquarterat artificialment entre Iran, Iraq, Turquia, Síria, i , en menor mesura, Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan. La seva població és aproximadament de 40 milions de persones, més de la meitat sota administració turca.
Què hi passa ?
Les poblacions kurdes han matingut una constant resistència a les polítiques assimilacionistes dels quatre grans estats que els han sotmès. Això ha suposat, revoltes, organització popular i la conservació de les seves tradicions.
A Turquia han estat negats: prohibida la seva bandera i fins i tot el seu nom per l’eufemisme “turcs de les muntanyes”. Des de 2009 hi ha un molt limitat reconeixement en aspectes formals. Els partits nacionals kurds han estat prohibit diverses vegades però guanyen les eleccions clarament. També combat una guerrilla des de 1984 a la zona frontera amb Iraq.
A Iraq els kurds es van revoltar ja a la primera guerra del golf (1991) contra el règim de Saddam Hussein. Des de llavors els kurds mantenen una zona autònoma amb govern propi sota protecció internacional. La caiguda del règim (2003) va suposar la fi d’un malson que va incloure matances amb gas de més de 5.000 civils el 1991.
A Iran els kurds són negats absolutament i executats pel govern teocràtic que persegueix tota reivindicació. Diverses vegades els kurds de l’actual Iran han establert estats propis de duració considerable. Des de 2004 alguns kurds han passat a la clandestinitat organitzant una guerrilla.
A Síria s’ha practicat una substitució ètnica afavorint un canvi demogràfic a favor dels àrabs en zones kurdes on hi ha recursos naturals com el petroli. La repressió del govern ha empresonat els activistes kurds. Entre 1965-73 el govern va promoure l’Arab cordon apropant immigrants àrabs a zones kurdes. Els kurds foren desposseïts de propietats i fins i tot el vestit tradicional és prohibit. Aprofitant la guerra civil síria, des de 2012 els kurds han passat a controlar gran part del seu país.
Els kurds a Armènia tenen certs drets culturals, els de Georgia foren perseguits per Stalin i els d’Azerbaidjan són oficialment cada cop menys. El motiu, segons els kurds d’Azerbaidjan, és que el govern azerí només reconeix un 5 % de la població kurda real.
Violència
Cap dels Estats on viuen els kurds reconeix el seu dret a l’autodeterminació. Així mateix els reprimeixen amb violència entre la indiferència internacional; per això una dita kurda afirma que “els kurds només tenen com a amics les muntanyes”.
La solidaritat Internacional
Els kurds exiliats (Alemanya, França...) i persones solidàries han organitzat diferents iniciatives a favor del Kurdistan. Aquestes eines han estat vitals per aconseguir la intervenció internacional a Iraq el 1991 o que Turquia hagués d’afrontar les preguntes de la comunitat internacional sobre la repressió exercida sobre els kurds. Així cal destacar la campanya internacional ‘Peace for Kurdistan’ endegada el 1994 per diverses personalitats britàniques com Lord Avebury, Lord Rea, diputats i eurodiputats o el pensador Noam Chomsky.
Comitè Català de Solidaritat amb Kurdistan
La creació d’un Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan (Desteya Katalan ji bo Piştgiriya Kurdistanê) és la lògica expressió de la solidaritat del nostre poble amb aquesta nació asiàtica. El comitè és una mostra que el poble català no vol la independència només per motius econòmics com argumenta part de la premsa internacional sinó per què creu fermament en la llibertat i solidaritat entre pobles. Han existit diverses iniciatives similars les dues darreres dècades sense la continuïtat necessària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada