Des de l’EIAC
denunciem un sistema que utilitza tot el seu desplegament històric de
violències per subjugar-nos a les dones al domini masculí. Tots els dispositius
culturals busquen aliances per formar una imatge de la dona que hem de ser. És
la televisió, la publicitat, la pornografia o el nostre mateix entorn social el
que dicta com ens hem de vestir, com ha de ser el nostre cos, com ens hem de
comportar, com hem de pensar o com hem de ser al llit. Tot, és clar, sota la
voluntat de fer-nos creure que, en última instància, les dones som objectes per
a satisfer els desitjos d’una societat heteropatriarcal. Les dones joves ho
patim especialment quan intentem contradir aquests preceptes. Quan ens trobem
en espais d’oci i tots els tics de les masculinitats hegemòniques se centren en
recordar-nos que hem de ser dones sotmeses a un cànon de bellesa que no és
real. Quan als nostres llocs de treball se’ns jutja segons el nostre aspecte,
quan anem pel carrer, quan som a classe i quan som a casa.
Fins i tot quan
ens relacionem amb el nostre ambient més privat i hem de ser víctimes
d’agressions per part de la nostra parella. Quan participem en espais polítics
i ens veiem constantment qüestionades. Quan estem entre amistats i es
reprodueix tot el catàleg de micro-masclismes que un cop més ens anul·len,
enfonsen i silencien. No n’hi ha prou amb pensar que les relacions ens els últims
anys s’han actualitzat de les velles estructures masclistes. Tenim la tasca de
recordar que en les nostres relacions encara patim violències i que segueixen
invisibilitzades. Acusant, denunciant i lluitant contra
qualsevol violència vers les dones, siga als espais polítics, socials,
culturals o familiars i combatint qualsevol tipus de relació consumista entre
persones marcada per l'egoisme, la competitivitat, la utilitat i les lleis del
mercat. Construint així relacions amoroses, eròtiques, familiars i amistoses
més justes, honestes i horitzontals siga el gènere que siga.
D’altra banda, la crisi
colpeja amb força al conjunt de la classe treballadora, però l’energia del colp
no es reparteix per igual: recau sobre les dones, i entre elles, les
immigrants. Les darreres polítiques neoliberals en
l’àmbit del treball, com ara la reforma laboral, les retallades en educació,
sanitat o la privatització domèstica en el treball de cures o en l’atenció de
les persones dependents, ens torna a excloure del món laboral. Perquè les dones
sempre som les prescindibles. Aquestes retallades en sectors fortament feminitzats, està forçant
la divisió sexual del treball i la violència masclista associada a ella: tornar a l’àmbit domèstic perquè siguem
nosaltres les que seguim fent el treball de cures, un treball que segueix sense
ser ni valoritzat i molt menys remunerat o la dependència econòmica
familiar o de parella, sobretot les dones joves, que amb més d’un 60%
d’atur se’ns impossibilita emancipar-nos i construir el nostre propi projecte
vital. Per últim, la reacció conservadora en matèria de salut
reproductiva, amb aquesta conjuntura on, ara més que mai, la maternitat
imposada constitueix un factor d’exclusió social evident i la desnutrició
infantil és una realitat ineludible. Per això
deixem clar que no volem cap projecte d'emancipació capitalista, cap privilegi,
ni cap quota de poder, no volem ser empresàries, ni policies, ni polítiques
professionals. No volem aquest poder per explotar i reprimir a altres, no ens
interessa, sols ens interessa bastir un poder popular per construir una
societat emancipada més enllà de jerarquies, explotació capitalista i
patriarcat.
Les nostres
comarques no queden exemptes d’aquest sistema que ens oprimeix i ens
invisibilitza com a subjecte social. Actualment els treballs més precaris els
seguim fent les dones, sense cotitzar i sense drets laborals, en el sector de
producció del joguet i en empreses de manufacturació de plàstic i tèxtil. Les
dones de l’Alcoià-Comtat hem de ser conscients de la nostra situació laboral i
social i emprendre el camí de la lluita pels nostres drets. Hem de deixar de
ser les que es queden a casa i treballen sense sou, les excloses del món de les
nostres festes que només cusen els
vestits, l’objectiu de crítiques per no reproduir els esquemes tradicionals i
les abocades a la cura dels fills i néts sense ajuda. Des d’ací fem una crida a
totes les dones de la comarca perquè s’organitzen en la lluita feminista i
defensen els seus drets com a dones de classe treballadora. El sistema econòmic
capitalista i l’organització social patriarcal, on els homes i institucions tenen la màxima autoritat social i
política, ens converteixen en ciutadanes de segona categoria i aguditzen encara
més la desigualtat social.
«Vindicarem la
nit i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament»
Maria-Mercè Marçal
L’Alcoià-Comtat,
març 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada